presentació llibre "D'AMOR I DE DOL, poemes"
PRESENTACIÓ LLIBRE “D’AMOR I DE DOL, poemes”
Anna Pla i Castellsagué
Introducció
1 Les hores
2 La bústia
3 Inici en Do’l Major
4 Gat i faves
5 Anima’t!
6 Dia clarejant
7 Ballar amb tu -Trobada
8 Arbre i ocell
9 Falgueres
10 Silenci
11 Un dia
INTRODUCCIÓ
Vaig caminant la vida amb els rols de vídua, àvia i metgessa.
La primera nit de tornada a casa després d’una operació de gravetat al meu marit, el 2015, vaig escriure “Les hores”, el primer poema. Abraçada al seu pijama, la primera nit després de la seva mort, el 2021, vaig escriure’n la segona part.
Al cap de poc, es va obrir de bat a bat una porta per on, d’una manera irrefrenable, anaven venint poemes, haikus, pensaments... que em salvaven i consolaven.
Amb l’amor i el dol com a motors i companys, vaig fent un procés interior del que la nova relació amb el meu marit, que estic explorant i experienciant* n’és una part molt important. Aquest procés interior es reflexa en aquesta selecció de poemes de “D’amor i de dol”, pinzellades fetes paraula d’aquest camí.
*m’agrada més dir experienciant que no experimentant, doncs no és un experiment sinó una experiència.
1- LES HORES
11 de febrer de 2015
(I)
Durant anys vaig guardar el teu son;
acostumada a dormir alerta,
com un gat.
Obro els ulls.
És la una.
Ets al meu costat.
Estenc la mà per a tocar-te.
Palpo la teva pell, ara suau i tèbia,
les teves cicatrius, les grapes,
aspres aranyes metàl.liques.
Obro els ulls.
Són les tres.
Ets al meu costat.
Escolto la teva respiració,
profunda i ràpida alhora, que sempre em neguiteja.
A l’aguait de la teva propera inspiració,
que sembla no arribar
mai,
aturo la meva,
per acompanyar-te.
Són les quatre.
Ets al meu costat.
(II)
17-7-21
Dormo,
abraçada al teu pijama.
Obro els ulls.
És la una.
Estenc la mà cap a tu.
No ets
al meu costat.
No sento la canícula.
Tinc el cor al gèlid
i fosc
espai sideral.
Obro els ulls.
El rellotge, mentider, marca les tres.
El temps s’ha aturat.
Et cercaré per trobar-me a mi mateixa i,
a poc a poc,
aniré reteixint els fils que m’uneixen a la Terra.
2- LA BÚSTIA
La bústia per enviar-te cartes,
on és?
Amb lletres enriolades
celebro la teva vida lluminosa com mil sols i
les nostres trobades
que no coneixen temps ni espai.
Amb llàgrimes de tinta
del color de la nit sense lluna
t’escric les cartes perquè em puguis trobar.
Jo revisaré la meva bústia cada dia.
3- INICI EN DO’L MAJOR
(I)
No em demaneu com estic.
Ni tan sols entenc la pregunta.
Estic sola? No ben bé... el sento a prop.
Estic acompanyada? No ben bé... no el puc veure ni tocar.
Estic trista? No ben bé... tinc el seu amor.
Estic agafada a la Terra. ...No ben bé: la meitat del meu cos
no hi és.
Sé, només i prou,
que soc.
No em cal res més,
per ara.
(II)
Per una orella
vull sentir corredisses infantils.
Per l’altra,
el silenci,
arraulida.
(III)
Mentidera,
si dic que estic bé.
Tramposa,
si dic que no n’estic.
Faig una passa
i no veig
ni mentida
ni trampa.
4– GAT I FAVES
El meu gat es diu Whiski. És siamès i va néixer a casa fa 19 anys. Ha tingut una vida atzarosa, fugint, com ànima de gat en pena, d’ullals rabiosos per evitar una mort segura que no estava escrita encara. Els arbres i les seves cicatrius en donen testimoni.
Com que li vam posar un nom equívoc, com a personatge de poesia li dic “gat”.
La màgia d’aquest poema és que el vaig escriure quan feia dos mesos del traspàs del meu marit. Venien amics a casa i portaven el dinar. En aquells moments, quan obria la nevera no veia què hi havia i no hauria estat capaç ni de bullir unes faves...
Feliçment
soc una dona.
Medito
tot desgranant faves.
El gat, al costat,
medita.
No desgrana faves.
Si fos gata,
també desgranaria faves?
5- ANIMA’T (declaració d’intencions)
Anima’t!
No, no m’he d’animar.
Caminaré meravellada
i esporuguida
i trista
i agraïda
per la selva desconeguda.
Si no puc caminar, correré.
Si no puc córrer, saltaré.
Si no puc saltar, volaré.
Amb la motxilla a l’esquena,
plena de dubtes i preguntes,
alguna certesa, també, molt poques,
pujaré als cims, malgrat els volcans que llencen foc i pedres,
perquè allí hi ha la dansa de les àligues, missatgeres dels dos mons;
baixaré als barrancs, les vegades que calgui,
perquè malgrat la foscor la música dels rierols m’acompanya
en el camí al fons de mi mateixa;
passejaré les planes, on la brisa encalmada fa olor de falguera i entraré a les selves, encara que hi hagi el tigre a l’aguait.
El tigre
m’ha esgarrapat
una i una altra i una altra vegada.
I he resistit.
De tan esgarrapar-me, s’ha esmussat les urpes.
De tan seguir-me, s’ha fet amic meu i ja no el temo perquè aliat
-potser, només potser- involuntari
m’ha empès a explorar nous territoris.
Aquesta selva meva és també plena de colibrís.
Els vaig descobrint.
En les noves mirades,
als meus universos interiors.
En les trobades misterioses
amb el meu estimat
que es va endur amb ell la meitat de mi -i no és una metàfora-.
En la papallona,
que em pica l’ullet amb l’ala
agraïda per no haver-la trepitjada quan era eruga.
En els cirerers en flor,
preludi de primavera,
promesa de sang de cirera als llavis,
auguri d’arracades vermelles.
6- DIA CLAREJANT
A fora,
dia clarejant,
la piuladissa creixent dels ocells
prepara la primavera.
A dins,
dia clarejant,
la dansa de les flames
espurnejants
de l’estufa
recorda que encara és hivern.
Hivern també
dins del cor,
on un piular
subtil
anuncia que la vida
segueix.
7- BALLAR AMB TU - TROBADA
Sento unes ganes indefugibles
de ballar
amb tu.
I de cop
surto de mi
per trobar-te.
Som
dos remolins lluents
entrellaçats.
Som
energia pura
en dansa,
dues volutes
vibrants d’amor,
dues esteles
entrellaçades.
Resto,
el batec intern
en suspens,
submergida en el misteri clar.
Cap més paraula no em cal.
8 – ARBRE I OCELL
Sento
per uns moments
com a l’arbre li creixen ales,
com a l’ocell li surten arrels.
Emocionats
un i altre.
9- FALGUERES
tot resseguint les passes de la pluja,
gairebé oblidada.
Una falguera reneix i em saluda.
Penso en falgueres
silents,
que es fan rínxols,
agafades al marge del camí,
com espectadores
-entre atentes i absents-.
Falgueres que, com si res,
aguanten
els anys,
la sequera,
l’aparent oblit.
Testimonis muts
del pas de les edats,
de la ingravidesa dels temps.
Voluntat cretàcia
de pervivència.
Torno a casa.
Saludo la falguera del jardí;
ha sobreviscut
oblits i sequeres, aiguats i gelades;
em reconeix i em regala la seva olor
de falguera.
Amb la seva llengua vegetal, em xiuxiueja el secret a l’orella,
Voluntat i paraula.
Voluntat i més enllà.
10- SILENCI
Callat eres abans.
Callat ets ara.
El teu silenci càlid m’acompanya.
En el xivarri no et puc escoltar. En el silenci et trobo.
La teva veu és
com brisa subtil i clara,
com perfum fet de falguera o de fulla d’alzina
i de gespa humida
i de rosada.
11-UN DIA
tancaré els ulls
i em despertaré.
Un dia,
tornaré a plorar d’alegria.
Un dia
no serà un dia,
serà una bombolla
amb tots els dies en una mil milionèsima de segon.
Un dia,
una mil milionèsima de segon
serà l’eternitat.
Car el temps és
un present continu
com mil papallones en un
sospir de neu.
Avui ho toco.
Un dia,
ho viuré,
papallona en un estel.
Un dia,
el cormorà
es posarà al meu davant,
estendrà les ales
i em convidarà a volar
per anar-te a cercar.
Un dia;
quan la terra faci olor de molsa humida
i la lluna em faci de fanal
i el gat ja sigui un Gat universal
i els núvols, potser,
em xuclin el record;
quan a l’emmirallar-me
ja no em sorprengui no ser translúcida
perquè ja ho seré.
Deixaré la casa endreçada
i no em caldrà equipatge,
per venir-te a trobar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada