VIATGE A SIAM

 

Quan ja creia el relat acabat (que no pas el procés vital que l’ha originat) i estava fent les darreres revisions a l’original en Whiski, el meu gat siamès va trobar que ja havia arribat l’hora de seguir les passes d’en Lluís i em va regalar una setmana per poder-lo acomiadar com ell es mereixia i jo necessitava. I aquest poemari fora incomplet sense aquest record-homenatge que ha anat sorgint sol, com l’Arc de Sant Martí després de la pluja.

 

22-4-24/26-4-24

VIATGE A SIAM             

I

Entre els núvols cercaré el blau dels teus ulls, que lentament

es van fonent amb el blau del cel.

Vols emprendre el viatge al teu país de Siam?

Jo -salvada de mi mateixa, doncs?- seguiré meditant,

potser desgranant faves,

mentre el vostre pacte d’home i gat és a punt d’acabar.

 

II

Avui plou tristor.

Whiski, ja ets un Gat universal.

                              Se m’ha obert un forat al pit i

                              t’he fet un llit dins del meu cor,

recer amagat per a un tresor,

petit amic

i una xicranda al jardí que et guardi el son.

Uns ulls blaus em miren, ara,

entre els núvols.