Quan ja creia el relat acabat (que no pas el procés vital que l’ha originat) i estava fent les darreres revisions a l’original en Whiski, el meu gat siamès va trobar que ja havia arribat l’hora de seguir les passes d’en Lluís i em va regalar una setmana per poder-lo acomiadar com ell es mereixia i jo necessitava. I aquest poemari fora incomplet sense aquest record-homenatge que ha anat sorgint sol, com l’Arc de Sant Martí després de la pluja. 22-4-24/26-4-24 VIATGE A SIAM I Entre els núvols cercaré el blau dels teus ulls, que lentament es van fonent amb el blau del cel. Vols emprendre el viatge al teu país de Siam? Jo -salvada de mi mateixa, doncs?- seguiré meditant, potser desgranant faves, mentre el vostre pacte d’home i gat és a punt d’acabar. II Avui plou tristor. Whiski, ja ets un Gat universal. ...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada